Per què defensem Cerdà?

Extracte del discurs pronunciat al mítin del PSC el 22 de maig de 2023:

Bona tarda amics i amigues

En primer lloc vull fer un agraïment a totes i tots els companys socialistes i molt especialment als companys del grup municipal de l’Eixample.

De debò moltes gràcies per la vostra feina en un temps que no ha estat gens fàcil, i on tot sovint no hi trobàvem la col·laboració que haguéssim volgut i necessitat.

De fet, aquest auditori  duu el nom d’un dels grans consellers socialistes que ha donat aquest districte, en Joan Bordetas, el llegat del qual inspira cada dia la nostra tasca.

Perquè Jaume quan en un districte fa temps que no hi ha regidor socialista és nota. I en el cas d’Eixample, tret d’aquell any i mig en què vam tenir de regidora la Montse Ballarin duem 12 anys sense regidor socialista.

I mires enrere i t’adones que, ¿qui va iniciar i acabar les obres del mercat de Sant Antoni?, els socialistes i la Montse. ¿Qui va aconseguir la cessió de la presó Model? La Montse. Va ser un any i mig en què vam aprofitar el temps.

Mireu si hi ha algun adjectiu que descriu l’estat d’ànim del veïnat a l’Eixample és que estem atabalats. Entre les anades i vingudes de la Ronda Sant Antoni i les obres de la superilla fetes sense un veritable debat social, ens han amoïnat, fastiguejat i molts estan de morros, en definitiva, estem atabalats.

Ens han dividit, s’han fet intervencions tant polèmiques que ens han trencat com a subjecte polític. Hem estat el focus de les polèmiques i del debat de ciutat, ens venen una ciutat petita, com si tot es resolgués aquí, a l’Eixample, i no volem ser això.

Diem prou a aquesta visió estreta i petita de la ciutat, i fem que l’Eixample torni a ser l’element vertebrador de la gran Barcelona.

I que no ens diguin que la gentrificació és inevitable, que no ens donin lliçons de com intervenir a Eixample.

Mireu:

La transformació de l’avinguda de Roma la vam fer nosaltres, amb l’Assumpta Escarp. Que per cert cal completar-la i ho tornarem a posar a l’agenda.

La Plaça Fort Pienc també amb la Carmen San Miguel i en Joan Clos d’alcalde

I el Pg de sant joan també amb L’assumpta i en Jordi Hereu d’alcalde

I ningú parla de gentrificació al pg de sant joan, ningú parla de gentrificació a la plaça Fort Pienc, perquè quan fas una reforma adaptada als usos reals de la ciutadania, els carrers i places s’omplen de vida.

Però en canvi, si que parlem de gentrificació a consell de cent, perquè els suposats enemics de la gentrificació són els que l’han portada a l’Eixample, i volent-ho o sense voler, estimulen la pujada de preus dels habitatges.

Mireu nosaltres a l’Eixample volem fer el què sabem fer. Volem tornar a dir les coses pel seu nom.

Nosaltres a un “refugi climàtic” senzillament li diem jardí i ja en vam fer 45 i en farem 30 mes.

I diem sí a contribuir al canvi climàtic, i hi contribuirem amb els jardins d’interiors d’illa. I els farem adaptats a les necessitats del veïnat des de la canalla als més grans.

Nosaltres alhora d’intervenir sempre sempre hem estat fidels a Cerdà,  i no perquè siguem uns romàntics o uns nostàlgics sinó perquè Cerdà encarna el veritable urbanisme d’esquerres, igualitari i pensat per les persones, les que hi viuen i les que hi treballen.

Perquè Cerdà va ser un precursor, abans de fer l’Eixample els més desfavorits, els més humils, els treballadors i treballadores malvivien apilotonats en condicions insalubres.

I va ser Cerdà qui va obrir un nou horitzó d’esperança a viure millor, i l’aparició d’aquesta esperança va organitzar les diferents lluites i moviments socials de la ciutat. Barcelona va passar de la desesperació i la resignació a l’anhel de condicions de vida millors i de benestar.

L’Eixample ha estat sempre un punt d’arribada de l’ascensor social i de la vertebració de la ciutat.

¿Per què a finals del segle XIX i fins ben entrat el XX Barcelona era tant viva en lluites socials?

Doncs perquè el seu anhel no era utòpic, perquè veien amb els seus propis ulls l’Eixample de Cerdà que naixia i tenien a tocar.

Perquè la ronda Sant Antoni i el Paral·lel són eixos que uneixen, no que separen. 150 anys en la història d’una ciutat és poc temps. I som molts els veïns de Eixample que tenim família i parents al Raval i al Poble Sec.

Perquè l’Eixample encarna un anhel que hem de compartir amb tothom amb tots els barris de Barcelona, l’anhel de qualitat de vida, i l’anhel de prosperitat per tothom.

I encara ho és avui, un lloc d’arribada de gent d’arreu del món, jo mateix tinc a d’alt una família d’origen magrebí que les seves filles han anat a la universitat, i a sota una parella de joves de llatinoamèrica, i un treballador de Renfe, i una família amb nanos adolescents que quan els pares marxen fan unes parties de cal Deu, i una funcionària municipal, i tres o quatre jubilats i jubilades. Això és la meva escala de veïns però això també és l’Eixample, la barreja d’origens i rendes, i el resultat de milers i milers d’hores de treball.

Els veïns d’Eixample volem tornar a ser el que som, un dels grans motors de la ciutat entesa com a comunitat de persones i no un focus de polèmiques tiquismiquis, som un motor de canvi que amb la seva transformació contribueix al conjunt de la ciutat

Volem ser node i volem ser arribada

Volem ser camp de treball i lloc per viure

Volem ser mobilitat i espai de joc.

I això es possible.

Perquè ens equivocarem si entomem la trama Eixample sense entendre qui hi viu, sense entendre la seva gent. Cal crear cartera de serveis per les persones, cal atendre des dels més petits als més grans, cal entendre la longevitat com una oportunitat.

Avui el PSC és l’únic partit que està posant com a protagonista de les seves propostes les persones.

El PSC és l’únic partit que fa de l’acccessibilitat bandera.

El PSC és l’únic partit que fa de l’autonomia personal una declaració de principis.

I nosaltres hi serem per donar un cop de mà, per a què les persones grans siguin plenament autònomes, cosa que és sinònim de que les persones siguin plenament lliures.

Volem que les persones se sentin acompanyades per l’Ajuntament però també pels mateixos veïns, amb treball comunitari i suport mutu.

Perquè si algun enemic tenim al davant avui a l’Eixample es diu soledat, soledat no desitjada.

I el nostre missatge davant la ciutadania, davant de qualsevol vulnerabilitat (perquè ara es parla molt, està de moda posar l’adjectiu vulnerable a tothom, joves vulnerables, grans vulnerables, dones vulnerables). La nostra resposta a la vulnerabilitat ha de ser un missatge clar de “ NO ESTÀS SOL, NO ESTÀS SOLA” perquè en definitiva és l’individualisme imperant el què ens fa sentir vulnerables, i en front això, nosaltres hi posarem acompanyament, oportunitats i vertebració social.

Vaig acabant,  nosaltres el PSC, als veïns i veïnes de l’Eixample No us tocarem tant els nassos i per això la primera frase del díptic de campanya “Farem la vida més fàcil a l’Eixample” i ens dedicarem a fer el que sabem fer.

• Jardins d’Interiors illa
• Transport públic
• Habitatge accessible
• La transformació de la model
• La biblioteca de la Dreta
• I lluitarem contra la soledat.
• I moltes altres transformacions que veureu en el paper

Per Nosaltres són iguals els veïns del carrer Viladomat i els de Borrell, els de consell de cent i els del carrer  València.

Que no ens donin lliçons de la ciutat dels 15 minuts quan aquí ja la van fer els alcaldes socialistes amb el pla de biblioteques, els mercats i la xarxa de centres cívics.

I per això cal fer una crida al vot, ara més que mai els veïns d’Eixample tenim una motivació clara per votar PSC i en Jaume Collboni.

Si volem liu, o volem ordre,

si volem decreixement, o volem oportunitats,

si volem pijotades (perquè el Trias en va fer algunes de pijotades) o volem equitat.

Per això cal un nou alcalde socialista, per això cal fer el Jaume alcalde.

La modernitat destruirà les aversions entre nacions i esborrarà les diferències de classe produïdes per la falta de civilització i de justícia.

Ildefons Cerdà,