You are currently browsing the monthly archive for Desembre 2014.

Sa meu mare és un viatge a la reconciliació, l’amor i la comprensió.1049_sa-meu-mare_img-jpg

El món que ens envolta pateix d’una certa tendència a defugir tot allò vell i antic en favor d’una devoció i veneració quasi malaltissa i trepidant per allò jove i nou.

Certament sempre lo nou relleva a allò vell. Però no per això no podem dedicar una estona a gaudir del passat, del record i a tenir cura d’aquell o aquella que ens requereix.

Al llegir el darrer llibre de Pau Riba hi trobes, plenitud vital. T’adones que els seus protagonistes han sabut extreure el suc a la vida. Tot i viure vides completament diferents, cadascú a la seva manera ha trobat una raó de ser i existir. Donar sentit al temps entre el naixement i la mort.

Com lleigia fa poc “la vida passa però queden el anys… o era al revés?”

En qualsevol cas Sa meu mare va més enllà de l’homenatge a la mare, ho és també a la vellesa, ho és també a la relació mare-fill, i és també una crida a viure amb plenitud, a donar un sentit, per petit que sigui a la nostra existència.

Anuncis

612130-340x340El periodista Xavi Casinos m’ha fer arribar el seu darrer treball, “Barcelona maçònica” un llibre curiós, en el millor dels sentits possibles, o sigui, dirigit per a persones curioses que volen saber sobre els secrets que amaga la nostra ciutat. Secrets que com la paraula indica són secrets i no la típica llegenda urbana.

El text es troba fortament acompanyat per fotografies i material gràfic de tota mena, de manera que mostra també visualment els esmentats secrets.

L’autor, amb els seus llibres i articles ja s’ha convertit en un dels cronistes de referència de Barcelona, superant de llarg la carcamal i estereotipada història de Barcelona feta pels senyors burgesos de l’Eixample, el seu modernisme, el barri gòtic i el 1714.

Existeixen altres barcelones de les que se’n parla poc, la de Vàzquez Montalban i el barri xinès, la del bar Pastis, la de Candel, la de Rabinad que darrerament reivindica sovint en Loquillo, la Barcelona racionalista del GATPAC la dels higienistes (o es que algú es pensa que Cerdà era simplement un il·luminat i que no hi havia un rera fons intel·lectual a darrera?), la de Elies Rogent, la del Dau al Set, la de Subirachs…

Són molts els llibres que es publiquen sobre Barcelona i aquest és un dels que feia falta, ja que aquestes curiositats històriques ajuden a comprendre també la nostra història, saber d’on venim i cap on podem anar.

I per cert per quan un llibre seriós de la generació oblidada, de Pau Malvido i Pepe Sales? La primera de les generacions perdudes de la transició democràtica. Fins avui només en tenim retalls testimonis i reculls, però no estudiosos.

 

 

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: