You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2015.

Aquest cap de setmana vaig estar en una biblioteca de la xarxa pública de biblioteques. Reconec que ara feia alguns anys que no hi tornava.

La decepció va ser important, no m’esperava el què hi vaig trobar, o millor dit, el què no hi vaig trobar. Amb prou feines hi vaig trobar llibres.

I dels pocs milers de llibres que hi havia, de ben segur, més del noranta per cent eren novel·les, literatura estètica i de consum, i premsa. De ciència poc o res, de pensament poc o res, d’assaig poc o res. Ni a la secció de CD vaig trobar quasi res que no puguis escoltar a la primera de canvi per youtube o Spotify.

Primers versos de "Aullido" de Allen Ginsberg. La data és errònia, el poema és de 1956

Primer vers de “Aullido” de Allen Ginsberg.
La data és errònia, el poema és de 1956

Únicament puc afirmar que estava ben nodrida la secció infantil. Però els nens creixen, sortosament, i si cerquen coneixement una vegada crescuts, dificilment aniran a la biblioteca.

Vaig entendre perquè la gent de mitjana edat no va, o va poc a les biblioteques, les quals han esdevingut de forma efectiva en veritables equipaments intergeneracionals, infants amb contes i gent gran amb premsa. Els estudiants, sortosament, duen els seus apunts i els seus ordinadors.

No se si han estat les retallades, la desídia o la visió constructora del nostre país que sovint duu a pensar que, fet l’edifici, ja es disposa d’un important centre cultural, encara que aquest resti buit. Però en qualsevol cas, cal fer eclosionar les potencialitats d’una xarxa pública de biblioteques potent com la que tenim. Són moltíssimes les coses que s’hi poden fer vers el món del llibre. Estem en el moment més fecund de la història de la humanitat, mai s’havia escrit tant com ara, mai s’havia avançat tant i tant de pressa com ara, i de mentres les biblioteques, en comptes de ser un node cultural i de saber, són petits temples de literatura de consum sustentats estrictament per l’èxit del servei de préstec, com als anys vuitanta, quan anaves al videoclub del barri i llogaves Karate kid i compraves una bossa de crispetes al mateix videoclub.

En definitiva, cultura oficial, nyonya i poc oberta.

Només una cosa em va cridar l’atenció, a l’entrada de la biblioteca hi havia la pintada que adjunto. Són els primers versos de Howl de Allen Ginsberg. A l’entra-hi no en vaig fer cas, però al sortir-ne ho vaig entendre tot.

 

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: