You are currently browsing the category archive for the ‘Poesia’ category.

coberta-web_350_555

Fes clic sobre la imatge per visitar la fitxa o comprar el llibre a la Central

Ahir divendres vaig a correus a recollir un paquet. Era el que feia dies esperava i que puc assegurar està a l’alçada de les espectatives generades durant els dies d’espera.

He rebut Howl / Udol, d’Allen Ginsberg, en la recent traducció de Pepa Úbeda i autoeditada.

Després de “El soroll després de Kerouac” o del “Pluja d’Estiu“, entrar en un dels poemes de culte de la història contemporània és tornar a l’origen. És gaudir del primer calostre que van mamar aquells que hem llegit amb devoció.

Tots els detall del llibre valen la pena de la traducció de Pepa Úbeda, i llegir-lo completament és fonamental per compendre la profunditat del treball artesà realitzat.

Des del textos de solapes, els dos pròlegs i les notes i comentaris fins a la mateixa traducció, òbviament, tot té valor literari. Tot et situa a dins d’un personatge turmetat, enrabiat, i que com, s’atribueix a Dylan Thomas “per ser poeta de les emocions cal viure les emocions”.

Avui no estem ni molt menys en la mateixa situació de l’època, ni la societat és tant moral. Però la buidor i la banalitat social d’aleshores segueixen vius i per tant, la cerca de trascendència, de donar un sentit al propi ser, en si mateix, sol, sense posar-lo en relació amb els altres.

El què un temps va ser contracultura, després es converteix en La Cultura. La generació Beat avui ja és estudiada per tots, però possiblement el què n’ha trascendit dins de la cultura social, entenent la cultura com allò que queda després de desapendre-ho tot, és el seu individualisme.

La societat és l’adversari, és el gregarisme, i és cerca la seva superació.

El llegat no és bo, per aquells que anehem i creiem en la possibilitat de canvi global, els que cerquem la construcció d’un nou ordre.

Però els de la Beat Generation són gurús, petits xamàns (com díria deprés Morrison) que mostren un camí, perquè després tu caminis el teu amb la seva experiència.

I com diu el prologuista “Tothom en aquesta vida pot ser derrotat, però una persona, si és persona, mai es dona per vençuda”.

“Arremanguin-se les vores dels vestits, senyores, anem a travessar l’infern”

No me n’he pogut estar d’intentar traduir modestament aquest poema escrit pel filòsof italià Manlio Sgalambro i que va musicar Battiato.

La cura

Et protegiré de la por a la hipocòndria,
de les torbacions que a partir d’ara et trobaràs en el camí.
De les injustícies i de l’engany del teu temps,
de les caigudes que tindràs degut a la teva natura.
T’alliberaré dels teus dolors i dels canvis d’humor,
de les teves obsessions i les teves manies.
Superaré les forces gravitacionals,
l’espai i la llum per evitar que envelleixis.
Et guariré de totes les malalties,
perquè ets un ser especial,
jo tindré cura de tu.

Jo vagava pels camps de Tennesse,
(qui sap com hi vaig arribar).
No hi ha flors blanques per mi?
més ràpides que les aus dels meus somnis
atravesssant el mar.

Jo et duré sobretot el silenci i la paciència.
caminarem junts pels camins que duen a l’essència.
Les fragàncies de l’amor envairan els nostres cossos,
la bonança d’agost no calmarà els nostres sentits.
trenaré el teu cabell com la trama d’una cançó.
conec les lleis del món i te les donaré totes.
Superaré les forces gravitacionals,
l’espai i la llum per evitar que envelleixis.
i et salvaré de cada melangia.
perquè ets un ser especial, jo tindré cura de tu,

tindré cura de tu.

la Cura

Ti proteggerò dalle paure delle ipocondrie,
dai turbamenti che da oggi incontrerai per la tua via.
Dalle ingiustizie e dagli inganni del tuo tempo,
dai fallimenti che per tua natura normalmente attirerai.
Ti solleverò dai dolori e dai tuoi sbalzi d’umore,
dalle ossessioni delle tue manie.
Supererò le correnti gravitazionali,
lo spazio e la luce
per non farti invecchiare.
E guarirai da tutte le malattie,
perché sei un essere speciale,
ed io, avrò cura di te.

Vagavo per i campi del Tennessee
(come vi ero arrivato, chissà).
Non hai fiori bianchi per me?
Più veloci di aquile i miei sogni
attraversano il mare.

Ti porterò soprattutto il silenzio e la pazienza.
Percorreremo assieme le vie che portano all’essenza.
I profumi d’amore inebrieranno i nostri corpi,
la bonaccia d’agosto non calmerà i nostri sensi.
Tesserò i tuoi capelli come trame di un canto.
Conosco le leggi del mondo, e te ne farò dono.
Supererò le correnti gravitazionali,
lo spazio e la luce per non farti invecchiare.
Ti salverò da ogni malinconia,
perché sei un essere speciale ed io avrò cura di te…
io sì, che avrò cura di te.

&nbsp

&nbsp

I

Hem acabat la sessió plenària.
ara vaig a dinar i després torno al despatx.

No se quina hora acabo,
però avui començo vacances !

&nbsp

II

El meu cor és teu,
la meva vida és la teva,
els meus anhels són els teus

Les teves tristeses són les meves
la teva existència és la meva !

&nbsp

III

Si estàs dormint,
vull ser el teu somni.

&nbsp

IV

Ets la lluna que il·lumina la nit,
i ets el gebre del matí,

Ets l’estel del pol que guia,
la musa, la dea que marca el camí cap a casa.

&nbsp

V

T’imagino al meu costat
i així no t’enyoro,
se que ets amb mi.

&nbsp

VI

No puc deixar de parlar de tu,
del teu cos sinuós,
de la teva ànima sincera,
dels teus ulls seductors,
del teu cabell perfumat,
de la teva veu tendra
de les teves carícies…

T’estimo com Ulisses estimà Penèlope.

&nbsp

VII

No puc trucar,
els nens ja dormen,
i jo tot just em disposo
a somiar en tu.

&nbsp

VIII

Encara que siguis a Platja d’Aro
i jo treballo que no paro,
T’estimo des la distància,
encara que passo una mica d’ànsia.

Els amors en la distància són un desastre
a Badalona ja diuen que és un malastre
però el nostre és una excepció,
que creix com l’alçada de Possidó.

&nbsp

IX

Ara surto, en una hora i poc soc a casa.
T’estimo.I veient el què he vist avui
t’asseguro que em sento molt afortunat.

&nbsp

X

Arribo a sopar,
però no arribo a la banyera.

&nbsp

XI

T’estimo molt, ara vaig a una reunió,
però no deixo de pensar
en la sort d’haver conegut
i conviure amb una dona tan esplèndida.

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: