You are currently browsing the monthly archive for Abril 2012.

Estic certament preocupat pel sistema de seguretat i sobretot i molt especialment d’ordre públic del nostre país.

En termes estrictament de seguretat, de ben segur convindrem que el problema de seguretat de Catalunya sobretot és més de caire judicial que no policial. Però en canvi, com que en matèria d’ordre públic la polícia és una mica “desastre” aleshores s’endu la mala fama, el desprestigi i fa que el focus d’atenció del debat de seguretat es centri en els mossos d’esquadra i no en el sistema judicial que és on hi ha un problema gravíssim d’obsolescència brutal.

D’ençà de les càrregues policials de Valencia contra els nanos de secundaria era sabut en el món “radical” que els ànim estaven caldejats.

Malauradament, crec que comença a ser massa simplista tractar els violents com “els 4 de sempre”. Jo ja no tinc tant clar que siguin els 4 de sempre. Són joves, cada vegada més organitzats i estan reclutant dia rere dia i això el cos mossos d’esquadra ho hauria de saber.

D’ençà de les càrregues de València, i d’això fa dies, crec que era més que previsible un increment de la violència a Barcelona, i sospito (tampoc en tinc confirmació) que en el món “radical” es va instal·lar la idea que això a Barcelona no es podia permetre i que en tot cas s’apostaria pel model de disturbi irlandès. Dit d’una altra manera: substituir les càrregues policials contra manifestants violents per càrregues de manifestants violents contra els mossos d’esquadra.

Quan vaig veure les imatges per Tv3 em vaig quedar perplex, tal qual com era previsible, va succeir. I durant una estona alguns trams de BCN eren la ciutat sense llei. I si mireu les xifres de ferits, jo he vist La Vanguardia i EFE tenim 44 ferits (a les 21.00 hores del dia en qüestió), 15 eren mossos d’esquadra, 1 guàrdia urbà, i la resta vianants. Els violents no van tenir baixes.

I no us escric això per fer-me el xulo i dir “jo ja ho sabia”, no, no ho sabia, però era molt previsible o hauria hagut de ser previsible pels professionals de la seguretat.

A tot això caldria afegir-hi, el petard de l’altre dia davant la seu d’ESADE i la bomba simulada davant la seu del PP el dia de la vaga al matí.

Crec que no podem percebre com a “normal” i com a “resultes de la crisi” un increment de la violència.

Tinc la percepció que el dispositiu policial de dia de la vaga no estava dimensionat ni ben distribuït, mentre al carrer Fontanella els mossos d’esquadra es van haver de retirar per manca d’efectius, hi havia furgonetes i altres agents equipats custodiant edificis oficials i morint-se de fàstic com els que vaig veure jo mateix davant la seu del departament d’Economia.

De la mateixa manera cal dir que els agents de paisà van cometre errors greus que els delataven com és el cas d’un parell de mossos d’esquadra que vestits de manifestants es van posar a apagar un contenidor. Un altre manifestant els hi va fer fotos i les va circular pel twitter. La ingenuitat d’aquests dos agents, que segur que feien la seva feina amb bona voluntat, em va semblar galopant.

És evident i així els diaris ho expliquen que la violència ha pujat un graó, i em fa més por que mai, que els mossos d’esquadra no estiguin preparats ni ben comandats per abordar-ho.

Per la meva experiència a peu de carrer durant la jornada de vaga, he de dir que jo no vaig tenir cap contacte amb els mossos d’esquadra. En canvi en diversos moments del matí, vaig poder parlar amb Guàrdies Urbans, els quals van fer la seva feina com corresponia: intervenint cada vegada que algú es posava tens, i dirigint el transit bé. Tot dins els paràmetres de la normalitat i fins i tot encara vaig poder fer broma amb un Guàrdia  que dirigia el tràfic a Aragó Pg de Gràcia.

I a tot això que us explico hi podem sumar alguns fets del passat com el dispositiu policial el dia que els indignats van encerclar el Parlament (el dia del famós helicòpter que duia el president Mas) era un dispositiu únicament pensat per a la reacció, per respondre davant l’atac violent, però no per evitar cap atac violent. NO es va prendre cap mesura de tipus preventiu com per exemple dissenyar un cercle de seguretat ampli com es fa quan hi ha cimera europea. El dispositiu era fet estrictament per respondre a la violència no per evitar-la.

He tingut la oportunitat al llarg sobretot dels dos darrers anys d’assistir a jornades i formacions sobre model de seguretat i policial i em preocupa enormement els dèficits formatius que tenen els agents, i els greus errors en l’orientació del sistema policial català.

Al meu entendre, el centre de tota política pública ha de ser el ciutadà, en el cas de la sanitat ha de ser el pacient i no el metge, en el cas de la justicia la víctima i no el jutge i en el cas de la seguretat el ciutadà i no el policia. Doncs us asseguro que a l’escola de Mollet et mostren al centre de tot, el policia, amb lletres majúscules en un magnífic powerpoint vistós.

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: