You are currently browsing the category archive for the ‘Viatges’ category.

08/01/08

“Tota cultura que es precïi no només ha de disposar de la seva literatura, sinó també de la seva ciència i la seva fiosofia.

I no em refereixo a una filosofia nova, per situar-se a la vora de Kant o Aristòtil, una cultura ha ser capaç de generar els filòsofs que plasmin de forma descriptiva la manera de pensar de la mateixa cultura.”

El text, es una extracció lliure d’Alexandre Deulofeu però coincideix plenament amb la conclusió d’un viatge per Espanya que vaig fer el 1999: “El fet diferencial català existeix, però no és la llengua”.

Anuncis

07/16/07


Prenem la C-17 direcció Vic, i ens instal·lem en algun hotel, tipus balneari dels que hi ha a la Garriga i prenem forces mentre fem un bany termal.

A mitja tarda ens plantem a Vic, és un plaer passejar pel seu centre històric, veure la plaça Major, els carrerons i si la trobeu oberta no us perdeu les pintures de la catedral del pintor Sert, de la mateixa manera que no podeu marxar sense fer-vos un retrat davant del campanar romànic.

Per a la vora de la catedral,  hi trobareu diversos restaurants per sopar, jo us recomano  El Caliu, que  es troba al carrer Riera (un dels carrers que surt de la plaça Major). I la copa  feu-la al “El Pou” en un carreró que està a la vora de la plaça de la catedral. Es tracta d’un local d’aquells bonic que té una paret de pedra autèntica, ben decorat i de música molt moderna. S’explica que “el Pou” és propietat del Ronaldinho i del Kluivert del Barça però allà no em vaig fixar si hi havia cap  retrat seu.

De tornada, sortiu de la carretera a mig camí atureu-vos en algun camí ral dels que hi ha per la plana, escolliu el lloc més fosc i dediqueu una estona a mirar els estels, la Via Lactia es veu perfectament, la Polar, Jupiter, Lleó i l’ossa Major.

L’endemà, després d’esmorzar podeu fer la ruta del Montseny, però de l’inrevés (en direcció Barcelona).  Sortint de la Garriga aneu a Seva  (poble natal del Crivillé) un minúscul poble de la plana però amb una esglesia que té interès. Cal destacar que a Seva i existeix una estranya afició als rellotges de Sol, n’hi ha nou, i cada rellotge va acompanyat d’una sentència el de l’esglesia diu “jo sense Sol i tu sense fe, els dos no valem res”.

Des de Seva seguiu fins a Viladrau  i allà divisareu la monumental figura del Matagalls, en un entorn que sortosament no està cremat.

A Viladrau també hi ha una bona oferta hostalera, i sembla un poble amb molta vida, les parets són plenes de cartells d’oferta cultural i esportiva.

Des de Viladrau seguiu direcció Arbúcies fins a l’encreuament de Sant Marçal, i tombeu a la dreta direcció Sant Marçal i Santa Fe.

A l’arribar a Sant Marçal és impressionant la vista des del mirador, tens tota la comarca de la Selva a sota els peus i al fons el Pirineu, i si et gires 180 graus tens ben bé al damunt el pic de Les Agudes. Des de l’ermita de Sant Marçal en surt un GR per anar caminat fins les Agudes o al Matagalls. Aquí mateix hi trobareu el naixment del riu Tordera.

Seguim la carretera i la frondositat dels boscos és abrumadora, veureu de tot, des de fagedes fins alzines i avets altíssims.  Si aneu bé de temps us podeu aturar a Santa Fe però sino seguiu fins a tocar Campins, al peu del Turó de l’Home i sopeu a Cal Rei, un restaurant de muntanya a la vora de la carretera, una vella masia atrotinada però que té un parell de menjadors i una cuina habilitats com a restaurant.

07/11/07

Des de la setmana passada, i  fins el vint-i-escatx de juliol, es pot visitar al Centre Cívic Ateneu Fort Pienc (Ribes 14) una exposició fotogràfica realitzada pel fotogràf barceloní Joan Mayoral i que té per objecte precíssament els murals que la gent del poble d’Orgosolo ha anat elaborant en els darrers 30 anys.

Orgosolo és una petita població de l’interior de Sardenya que s’hi dóna la particularitat que des de finals dels 60 principis dels 70  la seva població ha expressat mitjançant murals a les parets els moments històrics que s’anaven produïnt a la vegada que també expressaven les seves reivindicacions i proclames aixì com actituds i costums dels sards.

Els murals són molt picassians i a més cal destacar-ne el ferm compromís que expressen per la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

L’exposició és molt recomanable, no només per la curiositat que desperta l’objecte retratat sino també per la qualitat artística i tècnica  del seu fotògraf.  En Joan ha fet una bona feina i demostra molt d’ofici amb aquest treball, que per cert és força extens.

Les fotos que decoren l’article són extretes d’una altra exposició sobre Orgosolo fetes per Javier Galiana que es pot trobar fent clic aquí.

05/09/07

Tot sovint hem sentit en política el concepte “viatge al centre” en referència a la cerca de la centralitat política.

Jo però us proposo un viatge al centre una mica diferent una excursió per la Catalunya central fantàstica.

Sortim de Barcelona en direcció Terrassa i un cop allà preneu la carretera de la Bauma direcció Manresa, gireu a la dreta cap a Vacarisses.

A Vacarisses aparqueu i passegeu pel poble, ben bé a la vora d’una de les parets de Sant Llorenç del Munt. Entretingueu-vos a llegir cadascuna de les rajoles que es troben al llindar de cada casa: Cal Jordi, Cal Boter, etc. Si voleu fer un àpat teniu “El Cingle”. I si us hi fixeu veureu que la paret de l’esglesia és exactament del mateix color rogenc que la muntanya, és ben bé el color de la terra batuda del tennis.

Seguiu des de Vacarises cap a Manresa i atureu-vos a Castellbell i el Vilar. Aquí, en paral·lel a la llera del Llobregat ja trobeu colònies fabrils. Val la pena l’esglesia de la Sagrada Familia, una obra modernista de primers del XX i aturar-se a fer un cafè al Casino o passejar pel pont vell i mirar des de d’alt els ànecs o divisar la monumental carena de la serra de Montserrat.

Tornem a agafar el cotxe seguint direcció Manresa, però quan arribeu a Sant Vicenç de Castellet tombeu a la dreta, cap a Pont de Vilomara on trobareu més ambient industrial del XIX.

I per finalitzar seguiu carretera amunt fins a Rocafort, un minúscul poblet del bages envoltat de verd.

De tornada, deixem la muntanya enrera i novament direcció Barcelona ens aturem a Olesa de Montserrat. Darrera el teatre de la Passió hi trobareu el restaurant Salistes, tot un clàssic. Un tall de carn ben regat d’un bon vi, un geladet de xocolata i cap a casa que és tard i vol ploure.

Això si que és un bon viatge al centre, de Catalunya és clar.

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: