You are currently browsing the monthly archive for Mai 2010.

En el blog Un tel als ulls he trobat una definició de nació de Ernest Renan immillorable. Data de 1882, però té plena vigencia.

Ho trobareu fent clic a  http://untelalsulls.blogspot.com/2010/05/que-es-una-nacio.html#links

En els inicis de la crisi recordo perfectament, portades de La Vanguardia insinuant la nacionalització de la banca als EUA (5-12-2008). Recordo perfectament que en el ordre del dia de la primera cimera del G-20 (la que Zapatero va assistir convidat per França) es volia abordar una profunda reforma del mercat internacional de capitals, començant pels paradissos fiscals.

Recordo perfectament com de cop i volta amics social-liberals prenien un discurs socialista clàssic.

Recordo que fins fa un any, es parlava de la necessitat de canviar el model econòmic del país (Espanya i Catalunya).

Recordo, en definitiva, que va haver-hi un moment, en què va semblar de forma fugaç, que des de l’esquerra es podia donar una resposta a la crisi contundent, segura, equitativa, socialment justa valenta i que en definitiva la crisi podia ser el punt de suport per agafar impuls per la creació de quelcom nou.

A títol d’exemple podem dir que de tot això finalment no s’ha tocat res, només a França s’han atrevit a una petita mesura estètica de regulació dels sous dels banquers no sense rebre fortes crítiques del món saxó, mentre encara està per veure la reforma financera que posarà damunt la taula Obama si és que ho arriba a fer.

Ningú té la valentia ja de parlar de model econòmic i per tant ningú és capaç de dirigir-se als aturats i dir-los una veritat com un temple: L’atur que s’ha creat és estrutural i no hi ha perspectives de solució a curt termini, a no ser que realment es proposi un canvi de model, un canvi de paràmetres, un canvi d’estructura.

Els sindicats que porten 2 anys i pico amb el diàleg social quasi aturat, han posat damunt de la taula moltissimes propostes que es poden sintetitzar en el model de contractació alemany, i les seves propostes sempre han topat amb el veto de la patronal. Doncs en comptes de fer una vaga per defensar les seves propostes en contra de la patronal, la convoquen pel sector públic en contra del govern, ergo la patronal segur que està encantada i s’està fregant les mans. I en conseqüència, tot i tenir propostes damunt de la taula, el missatge pels aturats és demolidor.

Malauradament en els últims mesos he hagut d’assistir masses vegades a enterraments, i descobreixo com la moda del duet, trio o fins i tot quartet musical en els enterros s’està universalitzant als tanatoris de Barcelona.

No em sembla malament que uns moments de dolor com aquests s’acompanyin amb música agradable, ara bé per poder fer-ho correctament cal tenir present dues coses:

Primera: intentar eludir el repertori suat, el canon de Pachebel, el cant dels ocells i l’adagio d’Albinoni no aporten res. A més, en alguna ocasió, com que els assistents conèixen la melodia poden caure en la temptació de posar-se a tararejar, oblidant el difunt i donant excessiu protagonisme a la música, amb el risc de caure en el ridícul.

El repertori cal treballar-lo més o acabarem tots cantant el Cant dels ocells als enterros, que per cert és una nadala, no  una missa de difunts.

Segona: per sortir a tocar en públic un instrument de corda cal dominar-lo, tots els instruments de la familia de violins (violí, viola, cello, contrabaix) són instruments de molt dificil afinació. Cal dominar molt la tècnica interpretativa per sortir a tocar en públic ja que els problemes d’afinació són constants.

I tinc la impressió que els violinistes i cellistes dels tanatoris no només són massa valents de sortir en públic a mostrar com són capaços de desafinar si no que són fins i tot una mica desaprensius i despreocupats.

Com pot ser que una peça que segur que han tocat mil cops encara la desafinin d’una forma tant intensa i estrident. O és que surten sense assajar?

A aquest pas, amb els esgarrips que fan amb l’instrument conseguiran que s’aixequi el difunt i els hi foti un calbot.

Realment aconsegueixen ser els protagonistes, i més d’un dels afligits assistents bescanviaria el difunt pel violocelista.

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: