You are currently browsing the monthly archive for Novembre 2010.

L’altre dia us vaig comentar la segona part de la peli Wall Street en una conversa d’amics, de fet en vull comentar un passatge que també s’insinua (a més de a la peli) molt lleugerament al llibre del Joan Majó “Després de tocar fons” (bon economista)

Pregunta:

¿Què hagués passat si els bancs americans, durant el primer semestre de 2008 haguéssin fet el mateix que avui s’està fent amb el deute públic irlandès, espanyol i grec? ¿Què hagués passat si els bancs americans, durant el primer semestre de 2008 haguéssin venut accions pròpies (o d’altres bancs d’inversió) al descobert?

Resposta:

Que amb la fallida de Lehman Brothers i les crisis d’altres bancs, els mateixos bancs s’haguéssin forrat, igual que ara es forren a costa d’irlanda. Que el pla de rescat de la Reserva Federal de 800.000 milions de dolars s’hauria fet sense que els bancs haguéssin perdut res ja que el què perdien per un costat ho cobraven especulant a la baixa, i de propina 800.000 milions de la reserva federal. Negoci rodó.

No hi ha proves, però si sospites fonamentades que la banca americana efectivament ho va fer.

En definitiva doncs es tractava estrictament d’un xantatge social al govern! O pagava els 800.000 milions o es generava un caos social sense precedents a la historia degut a que en enfrontem a la primera crisi de caire planetari.  I això sense que el gran capital hagués canviat de mans.

Han descapitalitzat la classe mitjana americana i aquí no ha passat res !!!

Però el més divertit és que, òbviament l’estat no té a la caixa registradora 800.000 milions en efectiu, de manera que fa el rescat a partir de deute hipotecant també la recaptació futura (dels futurs ciutadans americans).

Els compradors del deute són de fet els mateixos bancs, en aquest cas bancs xinesos, de manera que el sector bancari global s’assegura tenir ben atrapat i agafat pels dallonsis un bon client que es diu govern dels EUA.

I si a això hi afegim les inversions milionàries que els xinesos estan fent pel món tens que una part dels 800.000 milions retorna a la societat americana, però en comptes de retornar com inversió pública, és retorna com inversió privada i amb un munt de comissionistes pel mig.

La inversió doncs en comptes de respondre a interessos públics respon a interessos privats de manera que certes qüestions queden d’una forma definitiva aparcades com podria ser el desenvolupament de les energies renovables (o la fusió nuclear) fins que no s’hagin exhaurit les reserves de petroli, el desenvolupament de noves tecnologies fins que no s’han amortitzat financerament les tecnologies obsoletes, el programari de llicencia en depriment del codi lliure, les autopistes de peatge en comptes de les autovies, etc etc etc.

Dit d’una altra manera, es proposa un retorn a l’època del segle XIX en què era el capital qui decidia per tothom en tots els àmbits de la vida de les persones (cultural, mobilitat, habitatge, etc.), era una junta de burgesos que va decidir fer una aposta cultural i fer el teatre del liceu, era una junta de propietaris qui va urbanitzar l’Eixample, era una associació d’industrials indians i inversors qui va fer el tren Barcelona – Mataró.

Òbviament aquests tres exemples, són bons exemples que comparteixo plenament però penseu per un moment en la brutal ineficiència d’aquest sistema i en quantes inversions estupides, idiotes i intrascendents  es deurien fer i que avui estan completament oblidades, o possiblement en aquest raonament hi trobem el  dilatat retard en la instal·lació de l’enllumenat elèctric a les ciutats, el retard en el desenvolupament d’una xarxa de carreteres de qualitat, el retard fins els anys 60 de l’automòbil utilitari, el retard en la unversalització de l’educació, l’orientació del coneixement estrictament cap a necessitats productives del sistema i no cap a la generació de ciutadans informats i formats, etc.

Tendim a la desdemocratització de les societats.

M’ha quedat un post apocalíptic però us asseguro que hi ha bastant de veritat en això.

Anuncis

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: