Serveixin aquestes notes, no tant per fer una recensió del llibre, sinó per esdevenir un mer recordatori personal de les idees i conceptes trobats, encara que sigui de forma desordenada.loffit_erich-fromm_03

El problema de l’amor

“El problema de l’amor socialment consisteix sobretot en ésser estimat, més que no en estimar. Això és un error.”

“La visió capitalista ens duu a la idea que per fer un bon negoci l’objecte ha d’esser desitjable des del punt de vista social.”

L’isolament

“El què és essencial en l’existència humana és el fet que l’home ha sorgit del regne animal, de l’adaptació instintiva, que ha transcendit la natura —bé que mai no l’abandoni, i sempre en sigui una part— i, tanmateix, una vegada arrencat de la natura, no hi pot tornar; una vegada expulsat del paradís —un estat d’unitat original amb la natura—, els querubins amb espases flamejants li traven el camí no fos cas que intentés de tornar-hi. L’home només pot caminar cap endavant desenvolupant la seva raó, trobant un nova harmonia humana que substitueixi la prehumana, la qual està irremeiablement perduda.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(“Nunca hagas cosquillas a un dragón dormido”).

(Lema del Colegio Hogwarts, en la saga de novelas Harry Potter, de J. K. Rowling).

Timeo hominem unius libri (“Temo al hombre de un solo libro” =”Temo a las personas que sólo siguen a un autor, ignorando lo que dicen todos los demás).

Sant Tomas d’Aquino

 

glassUn llenguatge nou requereix de una tècnica nova. Si el què dius no requereix de un nou llenguatge, aleshores probablement no estiguis dient res nou.

Philip Glass

Barcelona. (Redacción).- El profesor de instituto Cesare Catà, que enseña en un pequeño pueblo del noreste de Italia, se ha convertido en el maestro más ídolatrado de las redes sociales tras dar a sus alumnos un muy particular lista de deberes. Lejos de ponerles pesadas tareas relacionadas con las materias estudiadas en el curso anterior o de preparación del siguiente, Catà, de 33 años, les ha animado a disfrutar del verano en una lista con 15 puntos.

Al más puro estilo del profesor Keating de la película El club de los poetas muertos, Catà recurre a unos métodos de enseñanza muy poco ortodoxos para alentar a sus alumnos a tener vidas extraordinarias.

La lista del profesor Catà, publicada en su página de Facebook, se ha vuelto viral. Estas son sus peticiones a sus alumnos:

1. A veces, por la mañana, da un paseo por la orilla del mar completamente solo: mira la forma en que la luz del sol se refleja en el agua y piensa en las cosas que más te gustan en la vida; sé feliz.

2. Trata de utilizar algunas de las nuevas palabras que aprendimos juntos este año: mientras más cosas logres decir, más cosas lograrás pensar; y cuantas más cosas pienses, más libre serás.

3. Lee tanto como te sea posible. Pero no porque tienes que hacerlo. Lee porque los veranos inspiran aventuras y sueños, y cuando leas te sentirás como golondrina en vuelo. Lee porque es la mejor forma de rebelión que existe (para consejos sobre qué leer, ven a verme).

4. Evita las cosas, las situaciones y las personas que te hacen sentir negativo o vacío: busca situaciones estimulantes y la compañía de los amigos que te enriquecen, que te entienden y aprecian por lo que eres.

5. Si te sientes triste o con miedo, no te preocupes: el verano, como cada cosa maravillosa en la vida, puede arrojar el alma a la confusión. Trata de mantener un diario para contar cómo te sientes (en septiembre, si lo deseas, lo leeremos juntos).

6. Baila, sin sentir vergüenza por ello. En una pista de baile cerca de tu casa, o solo en tu habitación. El verano es una danza, y es absurdo no participar en ella.

7. Al menos una vez, mira el amanecer. Permanece en silencio y respira. Cierra los ojos, siéntete agradecido.

8. Juega un montón de deportes.

9. Si conoces a alguien a encantador, díselo a él o ella, con tanta sinceridad y gracia como puedas. No importa si ella o él no lo entienden. Si no, él o ella no estaba destinado a ser [tu pareja]; de lo contrario, el verano 2015 será un tiempo dorado juntos (si esto no funciona, volver al punto número 8).

10. Revisa tus notas de nuestra clase: compara las cosas que leímos y aprendimos con las cosas que te suceden.

11. Sé tan feliz como la luz del sol, tan indomable como el mar.

12. No digas malas palabras. Sé siempre bien educado y amable.

13. Mira películas con diálogo desgarrador (en inglés si es posible), con el fin de mejorar tus conocimientos del idioma y tu capacidad de soñar. No dejes que termine la película con los créditos finales: revívela mientras estés viviendo y experimentando el verano.

14. Bajo la luz brillante del sol o en las noches de verano, sueña cómo podría y debería ser tu vida. Durante el verano, siempre haz todo lo posible para no darte por vencido, y todo lo que puedas para lograr tus sueños.

15. Sé bueno.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20150617/54432879646/deberes-verano-cesare-cata.html#ixzz3dKVt0TPt
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Sa meu mare és un viatge a la reconciliació, l’amor i la comprensió.1049_sa-meu-mare_img-jpg

El món que ens envolta pateix d’una certa tendència a defugir tot allò vell i antic en favor d’una devoció i veneració quasi malaltissa i trepidant per allò jove i nou.

Certament sempre lo nou relleva a allò vell. Però no per això no podem dedicar una estona a gaudir del passat, del record i a tenir cura d’aquell o aquella que ens requereix.

Al llegir el darrer llibre de Pau Riba hi trobes, plenitud vital. T’adones que els seus protagonistes han sabut extreure el suc a la vida. Tot i viure vides completament diferents, cadascú a la seva manera ha trobat una raó de ser i existir. Donar sentit al temps entre el naixement i la mort.

Com lleigia fa poc “la vida passa però queden el anys… o era al revés?”

En qualsevol cas Sa meu mare va més enllà de l’homenatge a la mare, ho és també a la vellesa, ho és també a la relació mare-fill, i és també una crida a viure amb plenitud, a donar un sentit, per petit que sigui a la nostra existència.

612130-340x340El periodista Xavi Casinos m’ha fer arribar el seu darrer treball, “Barcelona maçònica” un llibre curiós, en el millor dels sentits possibles, o sigui, dirigit per a persones curioses que volen saber sobre els secrets que amaga la nostra ciutat. Secrets que com la paraula indica són secrets i no la típica llegenda urbana.

El text es troba fortament acompanyat per fotografies i material gràfic de tota mena, de manera que mostra també visualment els esmentats secrets.

L’autor, amb els seus llibres i articles ja s’ha convertit en un dels cronistes de referència de Barcelona, superant de llarg la carcamal i estereotipada història de Barcelona feta pels senyors burgesos de l’Eixample, el seu modernisme, el barri gòtic i el 1714.

Existeixen altres barcelones de les que se’n parla poc, la de Vàzquez Montalban i el barri xinès, la del bar Pastis, la de Candel, la de Rabinad que darrerament reivindica sovint en Loquillo, la Barcelona racionalista del GATPAC la dels higienistes (o es que algú es pensa que Cerdà era simplement un il·luminat i que no hi havia un rera fons intel·lectual a darrera?), la de Elies Rogent, la del Dau al Set, la de Subirachs…

Són molts els llibres que es publiquen sobre Barcelona i aquest és un dels que feia falta, ja que aquestes curiositats històriques ajuden a comprendre també la nostra història, saber d’on venim i cap on podem anar.

I per cert per quan un llibre seriós de la generació oblidada, de Pau Malvido i Pepe Sales? La primera de les generacions perdudes de la transició democràtica. Fins avui només en tenim retalls testimonis i reculls, però no estudiosos.

 

 

Divertit, ben escrit i desperta el delit. D’ençà de la meva participació en un fòrum virtual de literatura que va muntar la UOC cap a l’estiu de 2001 que no recomanava literatura eròtica en català, la qual cosa em duu a pensar la poca producció d’aquest gènere que es fa al nostre país. Recomanar contes eròtics sempre et pot dur algun mal de cap. Aleshores, el 2001 més d’un company de feina estret i reprimit em va fer el comentari burleta de: “Escolta noi, però tu què llegeixies?”.decamero

A l’ombra del Decameró aconsegueix allò que es proposa fer-nos passar una bona estona amb 14 contes eròtics, o millor dit eròtix.

Tot plegat respon a un repte: un relat cada matí durant una estada de 14 dies a Collserola (Conyserola que diuen ells). És en definitiva una bonica manera de començar el dia durant 14 dies. Una trempera matinera literària, potser.

En qualsevol cas, els contes són molt i molt recomanables, encara no els he llegit tots, ho estic fent a la babalà sense ordre establert, però ja puc anticipar que l’onzè matí de Carme Ripoll, el tretzè de Susagna Aluja o el vuitè de Montse Rubinat són molt recomanables.

No és gens senzill parlar de vibradors, masturbacions, polvos o tupper sex sense caure en l’acudit fàcil ni en la “guarrada cutre”. Aquí l’acudit és més elaborat i en conseqüència més aconseguit i intel·ligent. T’aporta visions i punts de vista diferents.

Per un lector home, heterosexual i adult cada conte et suggereix coses, et venen ganes de veure l’obrador, o de reencarnar-te en el Robert que viu dins del bolso i sempre acompanya la mestressa o de ser mestre de filosofia. Imagino doncs que per una lectora dona, heterosexual i adulta li venen ganes de ser correctora, de dir-se Merceditas o de ser directora financera.

En conclusió, un llibre molt recomanable, i com a corolari: Jo no sabia com carden el catalans fins que no he llegit la pàgina 58, i ara no tinc clar si soc prou català o si en soc massa, tant hi fa!.

Llegir amb atenció els diaris et duu sovint a seguir com si fos un serial televisiu els diferents casos de corrupció política i institucional, que si el Blesa, que si l’Urdangarin, que si els ERE etc.contrabando1--644x362

Però de tota aquesta porqueria hi ha un cas que em sobta, i que, en qualsevol cas fa dubtar. La qüestió del contraban de tabac pel qual està imputat l’exconseller Ausàs, em sorprèn. Mediàticament puc seguir la qüestió com si es tractés del mateix Blesa, però en canvi si ho mires amb atenció descobreixes que les quanties per les quals s’ha generat el delicte són ridícules en relació la resta de casos de corrupció. Caldria dividir per 1000 el cas Blesa per arribar als 15.000 euros de stoc de tabac de contraban del sr. Ausàs.

No vull disculpar un cas respecte l’altre, la corrupció és condemnable sempre, tot i que de moment tots els citats encara són innocents fins que no es demostri el contrari. Però en qualsevol cas, no tinc consciència d’haver vist mai al Telenotícies ni cap altre noticiari una noticia digne de l’autèntic estraperlo de la post-guerra. De ben segur, feia més de 40 anys que un cas de contraban de tabac amb Andorra era notícia en “prime time”.

Estem parlant d’un polític que no va ser mai especialment conegut fora de la Seu d’Urgell, ni tan sols durant els dos anys  que va ser conseller. ¿ens sorpendriem de llegir un titular afirmant “veí de la Seu detingut per contraban de tabac?” En aquest cas és massa evident que la notorietat mediàtica deriva més pel “qui” que pel “que” de la qüestió. En el cas de l’Urdangarin el “qui” i el “què” són noticiables, i en el del Blesa o el Barcenas és més pel “què” que pel “qui” ja que no ni els coneixia abans de que els enxampessin.

És per això que tot plegat em sona molt rocambolesc i esperpèntic. Possiblement en aquest cas es faci efectiva una vella frase de Pujol quan va afirmar que “els polítics són l’únic gremi autodestructiu, a la resta de sectors s’ajuden, metges amb metges, advocats amb advocats etc.” Calia un cas que esquitxés a ERC, ni que fos una mica, doncs ja està, llestos.

En qualsevol cas però el polític és resultat de la societat en la que viu, i per això hi ha pomes podrides, igual que a la societat, però també és cert que el bon polític ha de ser exemple per la resta de la societat, de manera que és perfectament exigible un grau de pulcritud superior i en cap cas disculpar res davant la justícia.

D’un magnífic llibre anomenat “Llamamiento y otros fogonazos” n’extrec la següent cita:llamamiento

“Cada día, la juventud espera, espera su
oportunidad como la esperan los obreros, incluso los viejos. Esperan todos, aquellos
que están descontentos y que reflexionan.

Esperan que se levante una fuerza, algo de lo que formar parte, una suerte de nueva internacional, que no cometa los errores de
las antiguas. La posibilidad de acabar de una vez por todas con el pasado.

Y que comience algo nuevo.

NOSOTROS HEMOS COMENZADO.”

Categories

Visita la llibreria on line

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1 other follower

%d bloggers like this: