02/07/08

La pregunta no és nova, però és de plena actualitat. Fou el 1922 quan a iniciativa de Francesc Cambó es crea la Fundació amb l’objectiu de generar humanistes através de la difusió dels clàssics i traduir-los al català.

Certament, la iniciativa de 1922 ha col·locat la nostra cultura com una de les que arrossega una tradicció clàssica més important del planeta, possiblement només comparable a la cultura saxona, les universitats del la qual també han treballat molt els clàssics, des Herodot a Virgili passant per Marc Aureli.

Tot hi això la pregunta de l’enunciat ja va ser formulada el 1928 per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà en el seuManifest Groc.

Ara vuitanta i tants anys després, la producció editorial de la Bernat Metge segueix publicant des d’aleshores, ja porten tres-cents seixanta i escatx títols de l’antiguitat traduïts, però la pregunta de 1928 segueix tenint plena vigència encara, ja que des del punt de vista social, en la cultura popular,  ha servit d’alguna cosa? Som una mica millors? o som una mica més humanistes (com planteja l’objectiu inicial)des de 1922?

Els nostres intel·lectuals a qui s’assemblen més a Erasme o a Lerroux? Obviament no es pot generalitzar, però tot sovint tinc seriosos dubtes sobre si els nostres referents culturals, que en definitiva són els tertulians i els articulistes, els quals els mitjans sempre presenta com experts en aquella matèria o en aquella altra, són i estan prou capacitats per ser portaveus de res més que no siguin ells mateixos.

A tot això cal afegir, la incultura rància que fomenten les corrents de pensament conservadores, que essent gairebé tradicionalistes practiquen una incultura salvatge i a sobre ofegen qualsevol iniciativa cultural innovadora. Això li passava el 1928 a Dali i avui segueix passant.

L’objectiu no era posicionar la cultura catalana al món (i participar d’unrànking estúpid), l’objectiu era fer-nos una mica més millors, i en això potser encara falta que publiquin tres-cents títols més.